El màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i el Patrimoni és un programa d’especialització professional creat l’any 2000 arrel de l’aprovació del Conveni Europeu del Paisatge amb la intenció de contribuir a la seva implementació a Europa.
El màster te com a objectiu la formació d’experts habilitats per a integrar-se i dirigir equips multidisciplinars que desenvolupin projectes d’intervenció i gestió del paisatge orientats vers els principis i ambicions que el Conveni representa.
La Universitat Autònoma de Barcelona, a través del màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i el Patrimoni, és soci fundador d'UNISCAPE, la Xarxa Europea d'Universitats per a la Implementació del Conveni Europeu del Paisatge. UNISCAPE desenvolupa projectes conjunts de formació, investigació i sensibilització sobre temes de paisatge en el context europeu i constitueix una plataforma de coneixement de la qual es beneficien els alumnes del programa.
Propers events/activitats:
Dijous 3 de maig: Els paisatges de l’ urbanalizació avui: preguntes i reptes per a la geografia
Discussió amb Rafael Mata i Joan Nogué amb motiu de la presentació en la Societat Catalana de Geografia del llibre de Francesc Muñoz Urbanalización: paisajes comunes, lugares globales. INFO
divendres 4 de maig 
propera setmana
TAKE AWAY LANDSCAPES / PAISATGES PER EMPORTAR
2na Sessió:
Recycling heritage at work: el reciclatge dels paisatges patrimonials urbans
La sessió es proposa com un debat creuat entre dos experts que, des de disciplines diferents, han reflexionat sobre el paper del patrimoni a la ciutat i a la societat contemporànies. Enric Batlle és arquitecte i ha desenvolupat projectes d’intervenció sobre paisatges de tipus diferent on la reflexió sobre el passat del lloc ha estat un element clau a l’hora del disseny i també en el moment de la gestió del projecte d’arquitectura del paisatge. Octavi Rofes és antropòleg i tant als seus escrits com a la seva activitat docent a l’escola EINA de Disseny i Art ha proposat punts de vista crítics i entenedors sobre la complexa relació que la societat actual estableix amb el patrimoni, en particular, i amb el passat en termes generals.
La discussió es presentarà en tres blocs de mitja hora, donant primer la paraula als dos ponents per a introduir el tema en 10 minuts cadascun i avançant en la discussió a partir de les preguntes dels estudiants del màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i el Patrimoni, de les persones físicament assistents a la sessió i dels interessats que enviïn les seves qüestions per via digital.
Discussió 1 (de 18.30h a 19h): La gestació d’un cànon d’intervenció sobre els paisatges del passat. Del tractament dels teixits amb caràcter únic a la banalització de les propostes i solucions de regeneració urbana.
A partir de la dècada del 1970, la idea de l’heritage ha impulsat un gran desenvolupament del debat i de les accions sobre els paisatges del passat amb un ampli ventall d’experiències a tota Europa, sobretot pel que fa als paisatges urbans i als fragments de ciutat del passat. Centres històrics, inner cities, barris industrials de primera generació, han estat així el laboratori d’assaig de tota una sèrie de solucions que han anat configurant un manual o protocol d’actuació que de la restauració d’edificis concrets ha arribat a abastir la regeneració de districtes urbans sencers. Una de les conseqüències d’aquest procés ha estat l’estandardització de les propostes i la replicació de les solucions de manera que es pot argumentar una mena de copy&paste pel que fa a la manera com s’ha anat tractant des del projecte de paisatge el passat de la ciutat. Així, ciutats i espais urbans ben diferents han acabat replicant un mateix tipus de protocol que fa de l’experiència urbana a la ciutat històrica i de la relació amb el passat de la ciutat quelcom esperable i predictible a un temps. Es poden suggerir però tractaments innovadors alternatius a aquests models d’intervenció? És possible conferir nous valors als paisatges del passat en termes de paisatge patrimonial?
Discussió 2 (de 19h a 19.30h): La nostàlgia com a principal vincle amb el passat. De l’heritage al vintage.
David Lowenthal afirmava a les primeres pàgines del seu llibre El passat és un país estrany que ‘el passat està a tot arreu’. En realitat, el passat s’ha convertit en un producte de consum, en una commodity, materialitzat en una munió de gatgets i experiències. La commodificació i mercantilització del passat ha inspirat fins i tot una cultura vintage que emfatitza per se tot allò que és vell o antic. Pel que fa a la ciutat i el paisatge urbà, el triomf del vintage sembla fora de tot dubte: la multiplicació de botigues d’antiguitats; el tractament i disseny de tota mena de llocs d’oci que imiten els llocs del passat; la posada en valor de tradicions locals; o l’efervescència i mimètica repetició de fires medievals i recreacions d’episodis del passat –de batalles a escenes de la vida quotidiana antiga–. Observem fins i tot projectes de paisatge que recuperen aquells elements més o menys anecdòtics del paisatge del passat amb prou currículum per a ésser tematitzats i oferts en termes de consum nostàlgic. Xemeneies industrials o grues portuàries encapçalarien sens dubte el rànquing d’elements vernacles del passat urbà certament esperables en tota experiència de regeneració urbana. Podem però proposar tractaments del paisatge patrimonial que no passin necessàriament pel consum nostàlgic del passat? Com evitar els extrems oposats que representen la fossilització i la tematització a l’hora d’intervenir sobre els paisatges urbans patrimonials?
Discussió 3 (de 19.30h a 20h): els paisatges patrimonials ordinaris com a oportunitat per a proposar noves aproximacions al tractament del passat urbà.
El Conveni Europeu del Paisatge assenyala com, més enllà dels paisatges urbans amb caràcter monumental o extraordinari, que compten amb protocols d’actuació i fórmules d’intervenció prou consolidades, existeix un territori, ampli i divers, on el passat de la ciutat no es fa explícit a partir d’elements de referència amb un caràcter patrimonial d’excepció i, per tant, no hauria de ser gestionat de la mateixa manera. En paraules més planeres, com actuar sobre el paisatge urbà quan no existeixen peces o conjunts construïts amb prou interès historicoartístic per a ser inclosos als catàlegs de bens a protegir? La resposta rau en proposar, a partir del caràcter ordinari del paisatge precisament, formes d’intervenció que emfatitzin altres empremtes patrimonials complementàries. Així, per exemple, aquest context paisatgístic ordinari presenta, paradoxalment, un gran potencial per a explicar el passat urbà i ens interroga sobre l’estretor amb la que hem definit el que era i el que no era patrimoni d’interès. Barris de barraques a les primeres perifèries urbanes; teixits industrials importants per la comprensió del paisatge urbà però de difícil encaix en la imatge, temàtica i canònica, que els projectes de regeneració han anat prioritzant; fragments urbans representatius de memòries urbanes marginades del patrimoni més conegut i divulgat; una sèrie d’escenaris que permeten subratllar la dimensió social del paisatge i el seu valor com a patrimoni col·lectiu. Es viable però assajar aquests tractaments del paisatge urbà històric? Quins obstacles trobem per a suggerir aquest nou enfocament?
Debat final (de 20h a 20.30h).
