Galeria de RECERCA sobre MIGRACIONS, GRM

migration research gallery

Galería de INVESTIGACIÓN sobre MIGRACIONES

Inici Investigadors/es Recerca Docència Publicacions Seminaris Recull de premsa Enllaços Contacte
 
Docència (grau i post-grau)
 
 
 
 
.... Docència  
 
 

 

* Propera assignatura sobre estudis migratoris (matrícula oberta):

Curs presencial "MIGRATION & SOCIETY"

(Lloc principal de docència: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB)

Assignatura de 4rt any, Grau de Geografia i Ordenació del Territori, 2019-2020, UAB. Segon semestre (febrer-juny 2020).

Llengua de docència: anglès

Veure guia docent: https://www.uab.cat/guiesdocents/2019-20/g101604a2019-20iCAT.pdf

* * * * * * * * *

* Alguns cursos universitaris recents dedicats a estudis migratoris:

"MIGRATION & SOCIETY", curs en xarxa / on-line

Assignatura de 4rt any, Grau de Geografia i Ordenació del Territori, 2018-2019, UAB.

Vegeu: http://www.uab.cat/guiesdocents/2018-19/g101604a2018-19iENG.pdf

* * * * * * * * *

Curs presencial "MIGRATION & SOCIETY"

Assignatura de 4rt any, Grau de Geografia i Ordenació del Territori, 2017-2018, UAB.

Veure: http://www.uab.cat/guiesdocents/2017-18/g101604a2017-18iCAT.pdf

* * * * * * * * *

* Algunes Tesis Doctorals vinculades a GRM-UAB (2007-2018):

Títol de tesis: Habiter un village global. Migrations et expériences à Cadaqués (Catalogne, Espagne) / Habitar un poble global. Migracions i experìències a Cadaqués (Catalunya, Espanya)

Autora: Josepha Milazzo

Directors: Virginie Baby-Colin (AMU) & Ricard Morén-Alegret (UAB)

Dipòsit: Octubre 2018

Defensa pública: 6 de desembre de 2018 (Aix-en-Provence, AMU, França)

Abstract (original francès): Cette thèse, qui vise la formalisation d’une géographie psycho-sociale, aborde le rôle de la psyché et de l’espace dans l’individuation et le rapport à l’autre, à travers l’habiter à Cadaqués, commune semi-rurale touristique de la Costa Brava espagnole, située au sein de la région catalane de l’Empordà, sur la côte méditerranéenne sud-européenne. Participant de la diversité immigrée locale, des non-nationaux extra/européens, souvent réduits au statut de travailleurs étrangers saisonniers et précaires, habitent aussi ce village, pour certains depuis longtemps. Dans cet espace partagé, traversé et riche de lignes de vies complexes, le vivre-ensemble avec autrui connaît pour autant divers compartimentages, liés à des positions sociales différenciées, et au marketing d’une prétendue authenticité autochtone. Une lecture trans-scalaire des évolutions spatiales et une approche biographique des expériences humaines permettent alors d’apprécier les transformations contemporaines du village dans la mondialisation, et les formes du co-habiter qui en résultent. Elles donnent à voir un lieu constitué de l’enchevêtrement séculaire de multiples mouvements matériels et idéels. Mais aussi des écarts, qui sont négociés entre les hommes selon des logiques communautaires mues par des intérêts variés, malgré des infortunes et des aspirations existentielles communes. L’analyse, qui s’appuie sur une enquête qualitative mobilisant un terrain ethnographique avec différents résidents interviewés, des données statistiques, de la presse locale, et l’outil cartographique, montre ainsi un quotidien animé par une pluralité d’univers. Les ferments géo-historiques d’une notoriété et d’une globalité villageoises et les enjeux actuels d’une coprésence héritée, sont mis en exergue par les migrations inter/nationales. Cette étude de cas étendue interroge donc de manière distanciée, située et ordinarisée, une participation des migrants à la localité plus souvent saisie en milieu urbain sous les angles de l’ethnicisme et de l’intégrationnisme méthodologiques. Face à une augmentation du racisme, un court-termisme politique, et une démocraticité discutable des droits à habiter et à se mouvoir en Europe et en Occident, cette thèse suggère la nécessité d’une pensée prospective et utopique renouvelée, sur une socialité respectueuse et promotrice d’altérité, et sur une citoyenneté associant ancrage et mobilité.

 ***************

Títol: Immigració estrangera a l’entorn d’espais d'interès natural. Una comparació internacional entre localitats de l’Alt Empordà (Espanya) i l’Alentejo Litoral (Portugal)

Autor: Albert Mas Palacios (UAB)

Director: Ricard Morén-Alegret (UAB)

Dipòsit: 28 Febrer 2014

Defensa pública: 8 Abril 2014

Abstract: Aquesta investigació té com a objectiu estudiar la immigració de nacionalitat estrangera que s’ha establert a l’entorn d’espais d’interès natural, duent a terme una comparació internacional entre localitats de l’Alt Empordà (Espanya) i l’Alentejo Litoral (Portugal). A través principalment d’un enfocament qualitatiu, s’indaga en el paper que han tingut els espais naturals presents en aquests territoris (i les figures de protecció) en l’arribada i l’establiment d’aquests grups de població a les localitats estudiades. D’aquesta manera es posa l’atenció en l’existència de diferents tipus de residents de nacionalitat estrangera en cadascuna de les àrees, observant una diversitat pel què fa a les seves motivacions migratòries i d’assentament i al seu tipus de relació amb els espais naturals propers. Paral·lelament es constata que les diferències detectades en els perfils dels residents estrangers, orienten en bona mesura les diferències observades en relació al paper que han tingut els espais naturals en l’arribada i l’establiment d’aquests estrangers. Més enllà de la població de nacionalitat estrangera, la investigació també posa l’atenció en la percepció que té la població local dels espais naturals propers a les seves localitats i les figures que els afecten. Finalment, des d’un context ibèric, s’intenta contribuir als debats vinculats al concepte de contraurbanització, al concepte de naturbanització, a les migracions per motivacions ambientals i a la en ocasions difusa distinció entre migracions econòmiques-laborals i migracions per qualitat-estil de vida.

 ***************

Títol: Vulnerability and Adaptation to Climate Change in the Mediterranean region. Climate out of balance in Aiguamolls de l’Empordà?

Autor: Sandra Fatoric (UAB)

Director: Ricard Morén-Alegret (UAB)

Dipòsit: 20 Decembre 2013

Defensa pública: 20 Febrer 2014

Abstract (original anglès): The focus of Phd thesis is on climate change as one of the essential aspects of environmental change. The overarching goal of the thesis is to identify, develop, and explain the vulnerability assessment for the community and livelihoods in Aiguamolls de l’Empordà in the face of climate change and to identify and explain principal measures for adaptation. First, the thesis aims to analyse climate change variables for the study area. Then it turns its attention to assess the dimensions of community’s vulnerability to climate change in the study area in order to identify ways in which the adaptive capacity can be increased and exposure and sensitivity decreased. Thirdly, it focuses on identifying and evaluating the most appropriate technical, economic and structural adaptation measures to respond to vulnerability. This can help to highlight which measures may reduce vulnerability most effectively. Lastly, the aim is to provide an understanding of possible future outmigration fr om study area and accounting for migration not only as a consequence of climate change impacts, but as a part of adaptive response to change. The study area, however, serves as an example for many regions along the Mediterranean coast, lying below or around sea level.

 ***************

Títol: Inter-Ethnic Experiences of Polish Immigrants in South-Western European Neighborhoods. Comparing Sagrada Familia, Barcelona, and Empuriabrava, Castelló d’Empúries.

Autor: Dawid Wladyka (UAB)

Directors: Ricard Morén-Alegret & Àngels Pascual de Sans (UAB)

Dipòsit: 30 Setembre 2013

Defensa pública: 28 Novembre 2013 (UAB).

Abstract (original anglès): This dissertation focuses on the inter-ethnic experiences of Polish immigrants in the Sagrada Familia neighborhood in Barcelona and Empuriabrava neighborhood in Castelló d'Empúries. The analysis is based on the semi-structured interviews with Polish immigrants and local key informants, supplemented by documental research. The tested hypothesis assumes that the inter-ethnic experiences of Polish immigrants lead to emergence of the opinions about ethnically diverse neighborhoods and about particular ethnic groups contacted during everyday’s life, while the socio-economic and spatial factors modulate both, the possibilities of experiences and the consequent opinions. The results show that variety of socio-spatial factors, like life-stage or urban fabric, influences the possibilities of inter-ethnic experiences.  The study also demonstrates that contact with other ethnic groups resulted with positive opinions as far as economic and symbolic threats empowered by economic recession did not appear. Therefore, the findings support the interdisciplinary approaches to inter-ethnic relations learned mostly from the discrepancies between Contact and Conflict theories. The results empower comparative focus on immigrants’ integration in the neighborhoods of large cities and small towns, while acknowledging the importance of socio-spatial features of interactions in context of built and natural environments.

***************

Títol de la tesis: Migration movement between Pakistan and South Western Europe: Pakistani migratory networks in Catalonia.

Autora: Montserrat Feixas (UAB / UNHCR)

Directors: Ricard Morén-Alegret & Àngels Pascual de Sans (UAB)

Dipòsit: September 2007

Defensa pública: 19 de desembre de 2007.

Abstract (traducció de l'original anglès): Entre les moltes comunitats migratòries existents al món, aquesta tesi doctoral estudia fonamentalment la comunitat dels ciutadans i ciutadanes pakistanesos que viuen a Catalunya, i també sobre les xarxes que han establert per consolidar i expandir la seva presència.
Aquesta tesi a més a més, estudia la situació de les famílies i de les comunitats d'origen al Pakistan per entendre millor els processos que han conduit cap a aquest fenomen migratori, la situació actual de la població pakistanesa a Catalunya, l'impacte de la migració en les famílies dels migrants al Pakistan i les perspectives a curt i mitjà termini d'aquest moviment de població.
La comunitat pakistanesa a Catalunya presenta un cas d'estudi interessant, no pel fet migratori en sí mateix, sinó perquè aquest moviment migratori té lloc sense que existissin lligams culturals, històrics i lingüístics previs entre el Pakistan i Catalunya, i perquè l'expansió ha estat molt ràpida en aquests darrers anys.
Un segon objectiu d'aquesta tesi és donar veu als participants en el projecte d'investigació i, a través d'ells, a la comunitat pakistanesa a Catalunya i a les seves famílies i comunitats d'origen.
Durant la segona meitat del segle vint, es van desenvolupar vàries teories, models i sistemes per intentar explicar la migració internacional. La realitat social i econòmica de la població pakistanesa a Catalunya i de les seves famílies en el Pakistan però, no s'hi ajusta gaire. Ara bé, totes elles contenen elements que poden ajudar a la comprensió del fenomen migratori i per tant convé considerar-les com un conjunt d'instruments que ajuden a capturar (no és incorrecta però la trobo un pèl forçada: copsar? captar? comprendre? ) una realitat complexa i constantment canviant.
La investigació ha permès de concloure que l'emigració pakistanesa a Catalunya està fonamentada en el diferencial econòmic entre els dos països, un diferencial que compensa els costos de la migració. La gran majoria de la població pakistanesa a Catalunya hi tenien una "àncora" abans de venir. L' origen comú de molts d'ells indica l'existència de xarxes migratòries basades en la relació familiar i/o social.
L'objectiu principal dels migrants és poder oferir una vida millor a les famílies, un objectiu a mitjà i llarg termini, atès que l'objectiu inicial consisteix en recuperar la inversió que suposa per a cada família enviar un dels seus a Catalunya. Facilitar l'arribada de nous immigrants no sembla ser un objectiu, sinó que és un fet que succeeix sense que es busqui.
Catalunya no és pas la destinació preferida dels migrants. La seva arribada és més aviat el resultat d'una curosa anàlisi cost/benefici en el sentit que Catalunya constitueix una destinació "fàcil" i "bé de preu".
En resum, es pot dir que la migració pakistanesa a Catalunya continuarà augmentant en els propers anys amb l'arribada principalment d'homes, però també de dones i nens i nenes, sempre i quan les condicions econòmiques i polítiques continuïn més o menys igual. Aquest creixement farà que els enclavaments pakistanesos a la ciutat de Barcelona s'enforteixin. Alhora, sorgiran altres enclavaments a la mateixa ciutat i a la zona metropolitana, i possiblement també a Girona i Tarragona, i més tard a Lleida. Aquests enclavaments funcionaran com un pol d'atracció per a nous migrants pakistanesos.
És molt possible que, seguint el model de migració pakistanesa a altres països europeus, els migrants pakistanesos s'esforcin per integrar-se en el món econòmic, però només els individus amb un nivell educatiu alt estaran disposats a desenvolupar lligams culturals i socials amb els catalans. La majoria de la població pakistanesa preferirà viure al marge de la societat catalana.
Tot i que molts voldrien tornar al Pakistan, és probable que la majoria romangui a Catalunya definitivament i amb la seva presència contribueixi a l'expansió continuada del moviment migratori pakistanès a traves de l'enfortiment de les xarxes migratòries i dels enclavaments pakistanesos